Bústia de l'Altanto!!

Creus que darrerament ha augmentat la corrupció política?

Vots: 102



Bústia de l'Altanto!! - Suggerències i altres
Agenda cultural del Baix Segrià
  • AVUI:
  • DEMÀ:
Bústia de l'Altanto!! - Suggerències i altres
El Temps
Avui
Temperatura: ºC
Humetat: %
ºC
ºC
Sortida de Sol:
Posta de Sol:
Demà
Màxima: ºC
Mínima: ºC
Bústia de l'Altanto!!

Tens alguna cosa a dir?

Queixes, suggerències, observacions, coses interessants, ... La bústia de l'Altanto!! t'escolta

Nom:
E-mail:
Comentari:
Suma( 4 + 3 )
B�stia de l'Altanto!! - Sugger�ncies i altres

Res mai s'acaba si alguna cosa t'ho recorda

Clàudia MiarnauUn altre matí com qualsevol altre havia començat per la Júlia, la seva vida era tan simple des de que s'havia mudat a Barcelona que ja no recordava l'últim cop que havia fet alguna cosa que no estigués apuntada a la seva agenda. Trobava a faltar el seu poble, la seua gent.

Just quan sortia de casa per anar cap a la feina, cal dir que com sempre ja arribava cinc minuts tard, va trobar-se la persona que canviaria completament la seua rutina. Però això ella encara no ho sabia.

Les salutacions van ser molt formals, potser massa i tot. Era curiós com havien canviat les coses en quinze anys, la darrera vegada que s'havien vist en tenien tot just nou. Havien sigut sempre carn i ungla, però per coses de la vida van traslladar el pare de la seua amiga a Girona i de la nit al dia la vida li havia arravatat la seua millor amiga, la seua companya de jocs, la seua germana.

Després de posar-se al dia i fer cadascuna mil i una preguntes a l'altra van decidir anar a esmorzar juntes. Abans de tot la Júlia va trucar la feina, va inventar-se algun argument creïble com a excusa per no poder acudir-hi i va penjar de seguida, tenia moltes ganes d'estar un altre cop amb la Margo.

Xerrant i xerrant, gairebé sense adonar-se'n, havien caminat durant quinze minuts i van embotir-se dins la primera cafeteria que van trobar. Van demanar dos tallats i en pic els hi van portar van començar a xerrar durant hores.

Te'n recordes quan érem petites i jugàvem a nines al carrer fins que tocaven les nou i ens feien tornar cap a casa? - Li deia la Margo.

Sí, i les vegades que em vaig escapar de casa per anar a jugar amb tu. La veritat és que ens vam criar a quatre passes l'una de l'altra. - Recordava la Júlia tota contenta.

Ostres! i que me'n dius d'aquell dia que vam decidir seguir les petjades que vam trobar al carreró de darrere de casa teua i al final ens van portar fins a la meua porta?

Quin fart de riure i després ens vam imaginar que potser t'havia entrat un home a casa i estava voltant pel pis de dalt. - La Júlia es va escanyar amb el tallat de tant riure.

Després de xerrar durant dos hores més com a mínim es van acomiadar i van acordar veure's com a mínim un cop cada mes.

De tornada cap al seu pis de lloguer va recordar tots aquells moments que l'havien ensenyat a créixer, l'havien fet forta, l'havien fet decidida, l'havien fet ser la persona que era ara! La Júlia petita, amb només nou anys havia après a viure la vida, es sentia viva i plena d'energia. I aquella conversa nostàlgica amb la Margo l'havia fet decidir. Ja s'havia cansat de voltar per Barcelona, ja portava anys lluny del seu poble, Maials. Trobava a faltar tots els seus carrers que corria amunt i avall una vegada i una altra sense cansar-se, les seues postes de sol les nits d'estiu, les nevades de l'hivern, la seua gent, els seus veïns...

Aquella mateixa nit la Júlia va trucar als seus pares, els va explicar la seva trobada amb la Margo i els va comunicar la seua decisió.

Al matí següent ja tenia fetes les maletes i decidida va agafar el tren per tornar a terres lleidatanes. El primer que va fer al arribar a l'estació va ser llançar l'agenda a la primera paperera que havia trobat, mai més volia tenir una vida organitzada prèviament, la vida era per viure-la!

 

Clàudia Miarnau

Maials