Digues la teva!

Un Onze de setembre d'insubmissió i llibertat

Un any més, i aviat en faran 300, que els catalans commemorem l'11 de setembre, la resistència de la ciutat de Barcelona després de 14 mesos de setge, el 1714, davant del duc de Berwick durant la Guerra de Successió en la que els Borbons (Felip V) que defensaven la Corona de Castella van guanyar als Àustries que defensaven la Corona d'Aragó (Països Catalans). A partir de llavors, el Decret de Nova Planta de Felip V va fer que s'abolissin les institucions i les llibertats civils catalanes. Al novembre de 1707 havia caigut davant dels Borbons la ciutat de Lleida on molts lleidatans van morir, alguns al Convent del Roser, on ERC hi continua fent la seva ofrena floral.

A dia d'avui malauradament estem en un moment de retrocés nacional, lingüístic, cultural, social i econòmic sense precedents en molts decennis, allà on s'anava avançant minsament. Els dos grans partits espanyols, PP i PSOE, han començat una croada per homogeneïtzar, retallar i, fins i tot, eliminar les Comunitats Autònomes (CCAA), amb l'excusa de la crisi, i abolir, arraconar, judicialitzar i obstruir qualsevol reminiscència diferenciadora de les esmentades CCAA. La recent modificació de la Constitució, sense l'aval democràtic de la ciutadania, és un clar exemple de la limitació de l'endeutament econòmic de les CCAA i de que totes hagin de passar per l'adreçador estatal. Obviant, de manera descarada, que hi ha CCAA, com Catalunya i la resta de Països Catalans, que s'han d'endeutar pel galopant dèficit fiscal que pateixen des de fa decennis. Com va dir el portaveu d'ERC al Congrés de Diputats Joan Ridao: "Per a Catalunya, la reforma és mortal de necessitat i constitueix un nou "cop d'estat institucional" que segueix l'estela de la sentència de l'Estatut", ja que "no només ens cremen el carbó de la locomotora i ens espolien el 10% de la riquesa, sinó que li exigeixen que el tren arribi puntual, que no s'endeuti i que no tingui dèficit". Per això, també continuem defensant el concert econòmic que no és una qüestió de nacionalistes, sinó que és un qüestió d'equitat i de justícia social.

A més, ara hi podem afegir la decisió del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que tal com va apuntar el Tribunal Constitucional amb la seva sentència contra l'Estatut, s'atribueix la potestat de dictar la política educativa i d'imposar un model lingüístic a les escoles catalanes per damunt de criteris pedagògics i carregar-se l'immersió lingüística que és un model de convivència eficaç, cohesió i aprenentatge del català i castellà reconegut per la UE. Des d'ERC ens oposem fermament a aquesta intromissió i defensarem l'actual model consagrat a la Llei d'Educació de Catalunya que va aprovar el Parlament i estarem al costat de les escoles, les Ampes, el professorat, els sindicats, la societat civil i el govern en la defensa d'aquest bé tant preuat com és la llengua vehicular catalana en l'educació. I si convé resistirem des de l'insubmissió i farem costat als que no s'arronsin.

Aquests són només dos casos recents i molt greus de retrocés nacional i social que, amb la previsible victòria del PP a les eleccions del 20-N s'agreujaran, com ja coneixen a les Illes i al País Valencià. I el paper del PSOE-PSC ja sabem que serà de seguidisme. I les forces catalanes no poden mostrar-se dubitatives i fer anar les peixos al cove que ja no serveixen per les nostres necessitats socials i que tampoc ens els donaran. Hem de tirar pel dret; ens hem de plantar; hem de dir prou! Per això necessitem que Espanya vegi en aquesta contesa que d'independentisme català no s'arronsa, sinó que creix. I per això ERC ha de treure un resultat que faci que a Madrid ens respectin. A partir d'aquí, fer que a Catalunya comencem a decidir democràticament que volem el concert econòmic per sortir de la crisi i el dret a l'autodeterminació per sortir d'Espanya. Només depèn de nosaltres, no d'ells!

I aquest 11 de setembre i demà 12, davant dels ajuntaments defensant la immersió lingüística, són bons moments per demostrar que no ens tirem endarrere. Per acabar, en un any en que ens deixen 2 insignes militants com Heribert Barrera i Víctor Torres i Perenya, parafrasejo el nostre enyorat compatriota Víctor l'11 de setembre de 1993 a Tremp: "Però algú s'estranya que els catalans commemorem una data trista, en definitiva, perquè representa la pèrdua de la nostra llibertat, de les nostres llibertats. Però si ho fem així, és per tenir present que encara no hem recuperat la nostra sobirania i que, per tant, ens hem de recordar d'aquells herois que varen defensar les institucions catalanes fins als línits del sacrifici".
Visca Catalunya Lliure!

Àngel Vidal i Boldú
President de la Federació d'ERC de Lleida