Digues la teva!

Carol Cullerés, Professora de ioga

Quin és el significat de la vida?

Aquesta és l'eterna pregunta, almenys quan estem perduts en la roda de la desesperació. El nostre món egocèntric cau en picat i sospirem pensant el per què d'aquesta injustícia, el per què a mi...

Avui per avui es pot dir que la nostra cultura occidental és d'orientació científica i, en conseqüència, de visió materialista. Hem avançat molt en el coneixement de la matèria, però poquíssim en el coneixement de l'ésser humà com una entitat d'infinit poder i transcendent. En realitat, la nostra civilització és capaç de fer coses extraordinàries com viatjar a la lluna o a l'espai, però al mateix temps desconeix lo fonamental, què és l'essència que hi ha a l'interior de cadascun de nosaltres, a l'interior de cada àtom, de cada molècula.

De què formem part més allà del cos físic?

A l'escola ens ensenyen molt de números, de lletres, d'idiomes per poder tenir una bona feina i un determinat estatus social, però, ¿de què ens serveix si quan hi ha una crisi com la que estem passant tot s'enfonsa? L' únic que ens diuen les notícies és la quantitat de gent que està l' atur, la quantitat de gent que no pot pagar la lletra del pis o no té per menjar, però no ens diuen la quantitat de persones que tenen depressions, malalties provocades per l'estrès, per les pèrdues d'aquesta beneïda crisi. Beneïda crisi? Aquesta és la pregunta.

Quin és el significat de la vida? Per desgràcia per afrontar aquestes grans pèrdues a tots els nivells no ens han preparat a l'escola. Intel·ligència? La saviesa s'ha perdut amb la magnífica evolució de l'ésser humà. Aquí tindríem molt a dir, ja que me'n ric de l'evolució si en nom d'ella hi ha guerres, fam i injustícia al món. "L'univers reparteix les cartes i nosaltres les juguem". Obrim la nostra ment i prenguem consciència, busquem més enllà de l'exterior que ens envolta i anem cap a dins si no ens satisfà el món, com deia Ghandi

"Sigues el canvi que vols veure al món" i comença per el "tu". Gràcies a la crisi estem veient que els valors que hi havia fins ara no són vàlids per poder tenir una vida feliç, lliure i tranquil·la. Doncs creem entre tots una consciència col·lectiva, Optimista i Expansiva per fer possible el canvi a nivell mundial. Deixem d'estar hipnotitzats asseguts al seient de casa com simples amebes que veuen passar el temps impassibles. L'únic a dir és: on anirem a parar? Anirem a parar on nosaltres mateixos vulguem.

Busquem uns minuts de silenci conscient cada dia i si hi ha temps i podem practicar meditació, ioga o qualsevol disciplina que ens faci connectar amb l'esperit, cos i ment a la vegada. És un bon començament.

Gràcies.
Carol Cullerés, professora de Ioga