Digues la teva!

Consciència nacional

Aquests dies em sentit a parlar molt del Tribunal Constitucional, dels seus components vius o morts, avalats o recusats, progressistes o conservadors... Sincerament, penso que ja no importa la sentència que pugui fer aquest tribunal, el mal ja està fet. Ja des d'un principi no es podia entendre que el que pensessin dotze, onze o deu magistrats pugues tenir més valor que la paraula de tot un poble expressada en referèndum. Però aquests juristes, a més, utilitzen la toga per desgastar la dignitat del poble català, allargant la eterna deliberació sense ni un bri de penediment. Més de tres anys i mig, un magistrat mort, un recusat, quatre magistrats amb el mandat caducat i els fills de la constitució no són capaços de dictar sentencia a la llei més important de tot un poble, que regeix els seu estat de dret i que afecta a més de set milions i mig de persones.

Des dels inicis del debat constitucional, a través de les diferents filtracions que s'han anat succeint, ja podem intuir les retallades sonores que s'esdevindran, i la "no sentència" de fa pocs dies no fa més que confirmar els pitjors auguris. És, en definitiva, l'ultima mostra d'una retallada anunciada.

Des de la Joventut Nacionalista de Catalunya, tenim la sensació de final d'etapa, de col·lapse de les institucions espanyoles. Ara fa un any i mig, la JNC ja vam demanar a l'alt tribunal que dimitís davant la seva incapacitat per dictar sentència i aquests dies hem enviat, de nou, les cartes de dimissió a cadascun dels membres que el componen.

Ara és l'hora d'articular una resposta ferma, clara i unitària dels catalans davant d'aquesta actitud del Tribunal espanyol, i els joves hem de liderar-la conscients que és el nostre futur el que hi ha en joc. El cert però, és que passi el que passi, sabem que el necessari és un salt que canviï definitivament el marc en el que ens trobem. Hem de fer un plantejament més ambiciós, que vagi més enllà de l'estat de les autonomies i que ens permeti disposar d'una estructura d'estat pròpia. La secessió ha esdevingut inevitable després de tots els intents de trobar un marc còmode per ambdues parts (Catalunya i Espanya) i després de 30 anys de negociacions, amb governs de tots els estils i amb el pas de dirigents de tots els talantes possibles.

El que necessitem primer, però, és un ampli consens, una majoria decisiva. Necessitem una major conscienciació de país. Les consultes populars celebrades han estat una bona eina. Vaig poder viure aquest fet de primera mà col·laborant en l'organització de la consulta a Aitona. Amb més d'un 31% de participació, Aitona va aconseguir ser un dels municipis amb més participació dels de similar quantitat de població. Cartells, conferències, debats... són elements que van fer que la gent es permeabilitzés, sortís de l'embolcall imaginari i es disposes a escoltar, conèixer i parlar d'allò tàcitament prohibit i políticament incorrecte fins al moment. El missatge venia des de la societat civil, de persones de totes les classes socials, de professions diferents i amb projectes de país distints, però amb un objectiu comú: "conscienciar de la necessitat d'un estat propi". Aquest és el camí a seguir. Defensem la dignitat de Catalunya amb una resposta unitària davant del tribunal constitucional, però dictamini el que dictamini, l'objectiu final és clar: "l'emancipació total de la nació catalana".

Treballeu-la. Dialogueu i consciencieu. Recordo que quan preparàvem les consultes hi havia qui deia "això no servirà per a res", però aquell, sense adonar-se'n, es va posicionar i va acabant parlant-ne.

Josep M. Agustí Roca
President de la Joventut Nacionalista del Segrià