Digues la teva!

Cançó de l'any de la picassó

Jo abans de casar-me tot ho veia molt bonic
i vaig arribar a pensar-me que un cop casat ja fora ric.

Ara casat em trobo pobret i empenyat
i molts cops menjaria si tingués menjar al plat.

Si el casà és alegria, si hi puguéssa tornar,
maleït sigui aquell dia que em vaig deixar enredar.

La canalla van descalços que és una barbaritat,
jo sols tinc unes calces amb el cul apedaçat.

Quan es morirà la sogra sortirem d'estos treballs,
que ens deixarà la pobra un llit de potes i bancs,
ara dormim en un catre i dormim molt apretets,
això ni deu tindre la culpa que en tinguéssem tants fillets.

Record de la mare.