Bústia de l'Altanto!!

Creus que la instal·lació del Dipòsit de Residus a Seròs s'ha convertit en una qüestió política?

Vots: 175



Bústia de l'Altanto!! - Suggerències i altres
El Temps
Avui
Parcialment ennuvolat (dia)
Temperatura: 23 ºC
Humetat: 41 %
23 ºC
13 ºC
Sortida de Sol: 6:31 am
Posta de Sol: 9:16 pm
Demà
Parcialment ennuvolat (dia)
Màxima: 28 ºC
Mínima: 16 ºC
Bústia de l'Altanto!!

Tens alguna cosa a dir?

Queixes, suggerències, observacions, coses interessants, ... La bústia de l'Altanto!! t'escolta

Nom:
E-mail:
Comentari:
Bústia de l'Altanto!! - Suggerències i altres
Últims comentaris
Joan Vallverdu
30 - 03 - 2012
Gracies per la informació, pero si posesiu el mapa d'acces i el preu de la entrada també ...
a El Circuit d'Alcarrà ...
Montagood
30 - 01 - 2012
Les meves felicitacions als cossos de seguretat que tan professionalment estan portant a t ...
a Dos detinguts de Lle ...
abril giumes
24 - 10 - 2011
quin rotllo es això jo no hi entenc res i adamés es un aburriment buscant una cosa a int ...
a Fruits de Ponent com ...
Moni
22 - 09 - 2011
Ojalà la gent prengui consciència de veritat! No podem deixar que ens robin els drets q ...
a La unió fa la forç ...

Digues la teva!

Enrere

L'ajut als farratges: la força de la pressió

1 fotos

A Catalunya es conreen anualment unes 36.000 hectàrees d'alfals i 5.000 d'altres conreus farratgers (veces, ray-grass, festuca, panis farratger...) i que suposen una producció de 1.900.000 tones. De fet, l'Estat espanyol és el primer productor de farratges dessecats de la UE, i el segon exportador mundial després d'EUA. El conreu de l'alfals es localitza principalment a la Vall de l'Ebre, i a Castella-Lleó on es produeix el 45% de la producció europea.

El conreu farratger destaca pels nombrosos avantatges mediambientals que té, ja que contribueix a mantenir la biodiversitat, ja que fixa una mitjana de sis tones per hectàrea i any de CO2 i per tant ajuda a reduir la contaminació per nitrats i l'erosió. Com altres activitats agràries és un conreu que permet fixar la població a l'entorn rural ja que genera ocupació i activitat econòmica al llarg del procés productiu i de transformació. Des del punt de vista econòmic suposa per a la ramaderia una font de proteïna vegetal de gran qualitat que ens permet com a país ser menys dependents de les importacions de soja.

Amb el desacoblament dels ajuts a la producció els productors hem passat de que les indústries cobrin els 66 euros per tona per dessecar el farratge a que el productor cobri 33 €/Tn mitjançant el pagament únic i la resta de la subvenció sigui per a la indústria de transformació. El 30 de març de 2012 el desacoblament de l'ajut serà total i per tant el productor passaria a cobrar 26.48 €/Tn prenent com a referència els kg entrats en la indústria els anys 2007-2008. Evidentment, les deshidratadores no veuen amb massa bons ulls aquest nou panorama i pressionen per a que es demori el desacoblament total fins al 2014 al·legant que amb els preus dels cereals pels núvols, els productors s'estimaran més canviar de conreu i per tant està en risc la producció farratgera.

Davant aquesta situació, JARC-COAG -organització que actualment ostenta la presidència de la Associació Interprofessional de Farratges d'Espanya (AIFE)- ha proposat a la resta d'organitzacions representatives a nivell estatal i europeu, la redacció d'un document conjunt en el qual es demana que l'any 2012 l'ajut al farratge passi a mans del productor. El document es faria arribar al MARM i a les Conselleries d'Agricultura de les Comunitats implicades. D'aquesta manera s'aconseguirà que els ajuts al sector passin directament a mans del productor, un fet que beneficiarà directament el productor que podrà adaptar la seva producció a la demanda del mercat.

Malgrat que les deshidratadores insisteixen a que sense l'ajut perilla el seu futur, des de JARC considerem que el desacoblament beneficiarà y molt al sector, ja que avui per avui és un dels més competitius d'Europa. La nostra avantatge arrenca del sol que ens permet obtenir humitats molt més baixes que als països del nord de la UE i ens facilita el procés d'assecatge, a la resta dels països de la UE amb el desacoblament total de l'ajut, l'agricultor optarà per fer altres tipus de conreus com poden ser: l'ordi, el blat, el blat de moro, etc. Això beneficiarà tant al productor com a la indústria ja que pot suposar una reducció de la producció europea de farratge.

Paral·lelament, des de JARC continuarem treballant per a que des del DARM es posi en marxa l'ajut agroambiental per al farratge, de 400 euros/ha i lligat a la producció ja que com hem dit es tracta d'un conreu molt important per al medi ambient. L'ajut ens permetria compensar el suport que altres països competidors tenen ja establert com és el cas de França i fer les nostres explotacions més viables. A JARC volem que el conreu de l'alfals continuï sent un dels més importants de la Vall de l'Ebre i per això no podem oblidar que per molt necessàries que siguin les indústries de transformació, més ho és el productor, ja que si no hi ha farratge, la planta estarà totalment aturada.

 


Robert JaimeJuan i Ribes
Responsable de la Sectorial de Farratges de JARC

Data de Publicació 09 Març de 2011
Comentari Article0 comentaris    Imprimir Articleimprimir
Més notícies sobre " agricultura, fruticultura, ramaderia , JARC , sindicat agrari "
Posa el teu comentari a l'article

** L'Altanto!! no es fa responsable de les opinions que puguin manifestar els usuaris.