Digues la teva!

Què poden fer els municipis per a la pagesia?

Estem a les portes de les eleccions municipals, i és moment de tenir en compte que les polítiques locals són vitals per al manteniment de l'activitat agrària. Sempre s'ha dit que les polítiques agràries es decideixen a Brussel·les i a Madrid, i en part és cert; des de fora ens perfilen el marc de la política agrària, o des del mateix govern de la Generalitat, que té un paper molt important a l'hora de dur a terme polítiques per a la pagesia. En canvi, quasi mai es parla de les polítiques agràries des del món municipal, i això que els ajuntaments conformen l'administració més pròxima a la pagesia. Per aquest motiu, i tenint present la delicada situació per la qual passa el sector, cal que els candidats i candidates a aquestes eleccions municipals incloguin propostes en els seus programes en benefici de la pagesia professional.

Molts cops hem vist casos de municipis que posen traves a l'activitat agrícola i ramadera, prohibicions excessives al pas de maquinària agrícola, problemes a l'hora de construir magatzems agrícoles en sols rústics... Massa sovint hem tingut la sensació que, amb aquestes actituds, se'ns vol escombrar; per tant, cal defensar polítiques de suport al sector agrari, que serà la base de l'economia de molts municipis. En aquest sentit, els ajuntaments disposen d'un ampli ventall de competències relacionades amb el sector per a les quals no s'haurien d'escatimar esforços si es vol que l'agricultura continuï sent viable: des de controlar els mercats del municipi, treballar per garantir que no s'enganyi els consumidors i que l'etiquetatge dels productes sigui el correcte. A més, en aquest àmbit els municipis han de ser proactius, i denunciar, si s'escau, les males pràctiques de la distribució a l'administració que pertoqui.

Des dels ajuntaments també es poden portar a terme tasques molt positives per impulsar el sector agrari ajudant a la promoció dels productes autòctons del municipi, potenciant fires de venda directa de productes de qualitat i creant sinèrgies entre el municipi i aquests mateixos productes. Però les possibilitats de treballar a favor de la pagesia no s'acaben aquí. També és competència dels municipis certificar que els productes que es venen a les fires i mercats són d'artesania alimentària, o fins i tot gestionar ajudes d'Estat al sector agrari en cas de danys climàtics i si es considera prioritari salvar l'activitat agrària del municipi.

Però tan decisiva com qualsevol altra actuació per potenciar el sector és que els ajuntaments facilitin l'activitat agrícola i ramadera en els seus municipis amb planificacions urbanístiques que garanteixin el seu funcionament.

I tampoc es poden deixar de banda iniciatives com les de les xarxes locals de venda directa de productes de proximitat, que apleguen el compromís de productors, proveïdors, comerços d'alimentació, bars, restaurants i cooperatives de consumidors per tal de donar sortida als productes de proximitat, ecològics o integrats, o de comerç just. Entre els criteris d'aquestes xarxes de proximitat s'inclou que els productes compleixin les normes de benestar animal, que es prioritzin els de temporada o que afavoreixin els preus justos en origen i destí.

Aquests només són alguns dels nombrosos exemples d'actuacions que es poden portar a terme des de l'administració local per reactivar la nostra pagesia. Ara esperem que els candidats i futurs regidors i regidores als ajuntaments els tinguin en compte.

Josep Cabré i Clariana
Coordinador territorial d'Unió de Pagesos a Lleida