Editorial

Quan la indignació pren forma

Els mitjans de comunicació els anomenem els indignats o el moviment 15M. No tenen cap perfil perquè qualsevol persona en podria formar part. El que els uneix és precisament la indignació vers el sistema que tenim actualment, que posa els interessos econòmics i polítics per davant de qualsevol dret ciutadà com podria ser el dret a un habitatge digne o l'accés a un lloc de treball.

El moviment Democracia Real Ya podríem dir que és el pare del moviment dels indignats. Ells no són els organitzadors ni de les acampades d'arreu d'Espanya i Europa ni de les accions que des de les diverses assemblees s'han acordat executar. Però sí que són l'espurna que ha encés el foc de la indignació. Un sentiment que neix al veure com el panorama polític, econòmic i social no respon a les expectatives ciutadanes; que aflora per la corrupció dels polítics, dels banquers i dels empresaris i alhora pel malbaratament dels recursos. Un sentiment que observa desesperat com per primera vegada aquesta generació és pitjor que l'anterior; que surt al carrer per les retallades desproporcionades del Govern en matèries tan importants per la societat com l'Ensenyament o la Sanitat. Tot això mentre es paga un rescat als bancs de prop de 12.000 milions d'euros amb diners de tots nosaltres o s'especula amb béns de primera necessitat com l'habitatge o els aliments. I sense oblidar l'elevada taxa d'atur i els nombrosos desnonaments que cada dia deixen al carrer a famílies senceres sense que a ningú li preocupi el més mínim. 

Per totes aquestes raons i d'altres que necessitarien de pàgines senceres per ser descrites, la gent ha dit prou i ha sortit al carrer. És l'hora de prendre consciència i agafar el tren que ens permeti viatjar cap al camí del benestar. Travessar les vies de l'evolució creant nous valors ètics que fins ara quedaven en segon pla per darrera els interessos econòmics. La pròxima estació ha de ser el canvi. Puges al tren?