Editorial

El perill de la desafecció a la classe política

Aquestes darreres setmanes, immersos com estem en una crisi que fa replantejar-se el funcionament de l'actual sistema ja no només econòmic, sinó de valors i ètic, s'han fet públiques novament les esfereïdores taxes d'atur, tant a l'estat com a Catalunya, amb un alarmant 60% d'atur juvenil.

Augmenten les persones que busquen feina i no en troben, augmenten el número de desnonaments, les bosses de pobresa són cada cop més nombroses... la societat pateix, i molt. Fins i tot, tristament, ha resorgit el concepte, els anomenats ‘ pobres energètics' que ja arriben als quatre milions arreu de l'estat. Normalment es tracta de persones que viuen soles i d'avançada edat que, degut als seus migrats ingressos, no poden fer front a la despesa de la llum i de calefacció en les seves vivendes, i hi passen fred, perquè no es poden permetre tenir una temperatura confortable al menjador de casa.

Front aquest panorama tan pessimista, no paren de fer-se públics escàndols de corrupció política de gran magnitud (que esquitxa des de municipis catalans, passant per la monarquia espanyola i arribant al partit que actualment forma l'equip de govern espanyol).

Escrivia fa poc un conegut filòsof català que la nostra societat civil és democràtica i que està formada, en la seva gran majoria, per bones persones. Ho argumentava adduint que, malgrat el patiment econòmic i social en què vivim, no hi ha hagut cap revolta social, només democràtiques i esporàdiques manifestacions de protesta. Tothom intentem continuar fent la nostra vida, malgrat la corrupció de la classe política ens fuetegi el dia a dia. Segur que té raó el filòsof afirmant que aquest és un poble format, bàsicament, per gent bona i assenyada. Però no hem d'oblidar que també som un poble informat, i que exigim que els governats que ens dirigeixen ho facin amb honradesa i voluntat de servei, no d'enriquiment personal. El divorci entre el poble i la política és una conseqüència que hauríem d'evitar de totes totes, però si no hi ha una voluntat de neteja i depuració ràpida, i la justícia actua de manera honrada i equànime, la ruptura es produirà inevitablement.

Els mitjans de comunicació també tenim, en aquest moments, molt a fer, des de la valentia i l'honestedat. Des de l'Altanto! ens fem ressò d'aquesta voluntat, i expressem el nostre desig que, finalment, la mà de la justícia aplicarà el seu correctiu i, com en els contes que ens explicaven quan érem petits, els dolents seran castigats.