Editorial

Pèrdues i més pèrdues...

Primer van protagonitzar una mobilització de caràcter nacional a Madrid. Setmanes després amb tractorades arreu del territori català i fa poc ho van fer a la capital catalana. Fa mesos que ho anuncien públicament i denuncien la passivitat del govern central i autonòmic. Els mitjans de comunicació se'n fan ressò però les solucions no arriben ni en comptagotes. Estem parlant d'un sector que afecta prop de 3.200.000 persones a tot Catalunya. Sí, estem parlant de la crisi agrària. Una crisi que fa anys que dura, però que en els darrers anys ha adquirit unes dimensions que la fan insostenible.

Les tres organitzacions agràries majoritàries a tot l'estat van protagonitzar una mobilització conjunta a Madrid on, segons fonts sindicals, van acudir més de 200.000 pagesos i ramaders. Ara, fa pocs dies, ho va fer el sindicat Unió de Pagesos a Barcelona amb una manifestació que va aplegar més de 5.000 persones. És evident, doncs, que aquí hi ha alguna cosa que no rutlla i és tasca del Govern central, autonòmic i europeu, o almenys així ho reclamen els sindicats, resoldre aquesta qüestió que comença a tenir una durada indefinida.

L'augment dels costos de producció, la disminució de la renda agrària en els darrers cinc anys, la crisi de preus, una proposta de reforma de la Política Agrària Comuna que no agrada als sindicats...A tot això li afegim primer una campanya duta a terme per la Generalitat on es promociona el plàtan enlloc de fomentar el consum de les fruites produïdes a Catalunya. Després una qüestió de moobing rural que ha acabat amb l'enderroc d'una explotació agrària a la Segarra i el precedent que això suposa i, a més a més, una pèrdua de posicions de Lleida en el rànquing de proveïdors de fruita a Mercabarna. Si tenim en compte tot això potser arribem a comprendre una mica en quina situació es troba el pagès i el ramader d'avui dia.

Si el sector agrari ja fa anys que pateix la seva pròpia crisi, la crisi econòmica encara l'ha fet agreujar més. Caldrà veure quin és el final de tota aquesta història, si és que en té.