Esports

Pedals de foc... una travessa d'insomni

Agost de 2012, la calor amenaça fort i sense perdó, la febre del cap de setmana inquieta el grup beteteril del Baix Segre, en concret 7 bikers del C.C. Seròs, anomenat grup de descobertes i experiències amb BTT per tot el terme "Montmaneu Territori Biker", firma que ens serveix per promocionar el territori i la seva gent.

No va ser pas una idea inesperada, sinó un somni fet travessa de muntanya.

Realitzar la travessa pirinenca catalana anomenada "Pedals de Foc", on durant 4 dies t'oblides de l'efecte quotidià i familiar, endinsant-te a boscos plens de vida, corriols de pissarra tallada, sendes de vertigen i muntanyes encantades...Tots aquests ingredients combinats amb una bona preparació física, ganes de patir i com no, d'una tremendíssima companyia amb amics disposats a viatjar amb tu. 

El recorregut de la travessa de 220 km es delimita i transcorre pel Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i tota la seva àrea perifèrica......uummm encantador, magnífic... increïble!!!

La cosa era fàcil, pedalar, pedalar i... aprendre de l'entorn i el que ens ensenyava la natura, amb vistes de paratges muntanyencs com l'ascens al Coll de l'Oli o pobles com Mola d'Amunt i Les Iglésies on molts de nosaltres havíem pernoctat de Colònies quan érem infants.

El ritmes entre nosaltres eren semblants i l'angoixa de quedar-te sol era impossible, remuntades de cor de colom per ascendir al Coll del Triador o el Coll de Peranea, amb quasi 2300m d'altitud, marcaven distàncies pures entre nosaltres, però feien el grup més ferm i no hi havia marxa enrere. "Amunt nois, amunt...".

Tirar-te des del punt més alt d'Espot Sky per corriols d'estiu a velocitats impensables feien passar el cansament i et donaven forces per repetir el dia següent.

El cansament és psicològic, deia un de nosaltres... Tenia raó?

Una de les etapes que pot anomenar-se "reina" va ser la del tercer dia, amb més de 70 km a les cames i 1700m de desnivell positiu acumulat, totalment desbordats, amb molta calor i molta gana. 

La última nit també va ser emotiva i molt bonica, sabíem que el viatge s'estava acabant. Varem dormir al poble de Son i a punta de dia remuntàrem per la pista fins les Planes de Son, passant pel Pas del Coro i des de 2300m varem fer un descens de vertigen per una senda que ens deixava clavats al peu del Refugi del Gerdà, a la Mata de Valencia al Port de la Bonaigua... espectacular!!!
La remuntada cap al Santuari de Montgarri va ser llarga i dura però màgica i plena d'imatges de postal per no oblidar mai més.
Havíem entrat a la civilització, deixant les Valls d'Àneu i trencant el silenci de la Vall d'Aran fins arribar al centre de Viella, a quarts de quatre de la tarda. 

Inoblidable, màgic, natural... per repetir, us ho recomanem.

SALUT I PEDALS!!!

Josep Albà
Seròs