Noves tecnologies

Un altre xip a la butxaca: el DNI electrònic

En ell hi haurà tres certificats, les claus personals, l'empremta dactilar, la fotografia digital, la digitalització de la firma i les dades de filiació del ciutadà

Alguns opinen que ofereix una llarga llista d'avantatges i que ens acosta als índex de la resta dels països europeus. D'altres creuen que és una forma més de controlar-nos. També n'hi ha que en desconeixen totalment les seves funcions. Parlem del polèmic DNI electrònic.

La implantació d'aquest nou document d'identitat va començar l'any 2006 a Burgos, Castilla i León. Actualment, més de 12 milions d'Espanyols ja el tenen, cosa que no vol dir que tots l'utilitzin en tots els seus àmbits. Segons el Ministeri de l'Interior, amb l'arribada d'Internet i de la Societat de la Informació la identificació d'una persona és necessària més allà de l'àmbit físic. Així neix el DNIe, el substitut de la nostra presència i firma personal. Aparentment sembla com el tradicional, però incorpora un altre element que ha estat motiu de discussió: un xip.

És de tipus criptogràfic, és a dir, que codifica les informacions que conté per tal que no tothom hi tingui accés. En ell s'hi troben tres certificats electrònics: un per identificar l'individu, un altre per firmar de manera electrònica i un tercer de la Autoritat de Certificació Emissora. A més hi ha les claus personals (PIN), l'empremta dactilar, la fotografia digital de la persona, una imatge digitalitzada de la firma manuscrita (firma digital) i les dades de filiació del ciutadà (les que apareixen al carnet tradicional). Per alguns totes aquestes dades ja són excessives i d'altres creuen que en un futur el xip podrà contenir més informacions.

Què puc fer amb el DNIe?

Es pot comprar a través d'Internet, fer gestions amb les administracions públiques des de casa i sense necessitat de desplaçar-nos, identificar-se i accedir a la feina, accedir a la banca online i tenir una identitat a Internet. No obstant això, per dur a terme alguna d'aquestes operacions s'ha de disposar d'un lector específic que sembla que està donant alguns problemes de software, ja que n'hi ha que no són multiplataforma.

Els peròs i els contres

Els avantatges, segons el Ministeri d'Interior, són molts. El primer fa referència a la seguretat, ja que incorpora noves mesures que faran impossible la seva falsificació virtual. A més, es garanteix la identitat dels interlocutors en una comunicació telemàtica, és a dir, ningú podrà comprar al nostre nom o parlar amb algú sense saber qui és realment. Pel que fa a la comoditat, ens estalviarem les eternes cues de l'Administració i els papers de tramitació, ja que podrem operar des de casa a qualsevol hora i dia. Per últim, quan ens renovem el DNI no haurem d'anar dues vegades a l'oficina, sinó que ens l'entregaran al mateix moment.

Els contres no ens els dóna el Ministeri d'Interior sinó l'opinió pública. El primer i força alarmant prové del Regne Unit i és que des de la seva sortida, només es va tardar 12 minuts en piratejar-lo tot i les afirmacions sobre el seu alt nivell de seguretat. A banda d'això, s'ha detectat la recepció de correus electrònics fraudulents que demanen enviar les dades personals a un número de fax: es tracta d'una estafa. Un altre inconvenient és el registre que queda de les operacions fetes amb el DNIe, amb el qual podrien rastrejar-nos (tràmits amb l'Administració a Lleida, control d'alcoholèmia a Alcarràs, consulta de l'historial laboral des d'Aitona...). Per un altre costat, un dels debats que hi ha entorn el xip és quina quantitat d'informació pot arribar a contenir en un futur i el perill que això suposa. Per acabar, tal i com s'ha dit, existeixen incompatibilitats de software amb els lectors de DNIe a més dels problemes que van tenir alguns per fer la declaració de la renta amb el nou sistema.

Primers usos

Cal recordar que Lleida va ser de les ciutats pioneres a tot l'Estat, juntament amb Pontevedra i Salamanca en la utilització del DNIe per votar en les passades eleccions europees del mes de juny.