Salut, cos i ment

El racó de la medicina alternativa: l'homeopatia

El malalt i no la malaltia

Llicenciada en Farmàcia, Isabel Moya va oferir una xerrada al CCM Lo Casino el passat mes d'abril per explicar en què consisteix l'homeopatia, una ciència alternativa i/o complementària a la medicina tradicional. El procés de curació s'estableix mitjançant medicaments homeopàtics d'origen vegetal, animal i mineral que es troben diluïts en una solució líquida i que no actuen directament sobre el problema sinó que donen energia al cos perquè sigui ell mateix qui es curi.

L'homeopatia no es basa en el nom de la malaltia com a base per tractar aquella persona sinó en els símptomes que aquella pateix. D'aquesta manera, es pot donar la circumstància que podem prendre el mateix medicament homeopàtic per una picada d'abella que per una dermatitis ja que els símptomes són els mateixos (zona inflamada i vermellosa, amb picor i que s'alleugera amb l'aplicació de fred). Això és el que s'anomena llei de similitud.

L'homeopatia treballa amb l'experimentació i per tant, s'estableixen tres nivells en cada medicament. El primer grup indica que gairebé el 100% dels casos han respòs de la mateixa manera; el segon grup ja es redueix el percentatge; i l'últim assenyala que poques persones han respòs de la manera que es buscava. Tot això tenint en compte la manera com cadascú es posa malalt i com reacciona als medicaments.

Tipus de tractaments homeopàtics

- Complexista. Preparats de diversos medicaments que s'utilitzen pels mateixos símptomes. De tots els que hi ha, segur que algun l'ajuda a curar-se.
- Pluricista o simptomàtica. Segons com sigui el dolor, se li donarà un medicament o un altre.
- Unicista o clàssic. S'administra un únic medicament i ha de ser el màxim similar a la malaltia i a les característiques del malalt. És un tractament més personalitzat.

Els objectius varien en funció de si es tracta d'una malaltia aguda o crònica. En el primer cas es busca escurçar la malaltia, disminuir la intensitat i evitar complicacions. En el segon cas, es vol disminuir la intensitat, espaiar les crisis o alentir l'evolució de la malaltia.