Salut, cos i ment

El racó de la medicina alternativa: la musicoteràpia

Interferir en l'estímul del dolor

Els primers usos de la música amb finalitats terapèutiques daten de l'època de la civilització egípcia, però no va ser fins a la segona meitat del s. XX quan va ser reconeguda com a tal. La musicoteràpia utilitza sons, fragments musicals i estructures rítmiques per millorar el nostre estat de salut. De la mateixa manera que diferenciem una cançó trista d'una alegre, la musicoteràpia les utilitza per curar o reduir diversos problemes de salut.

En què consisteix

Nosaltres percebem el dolor a través d'un estímul que arriba al cervell. El que pretén la musicoteràpia és interferir en aquest estímul relaxant i provocant plaer al cervell alhora que disminueix la intensitat del dolor. Aquestes sensacions es poden aconseguir escoltant, creant o interpretant peces musicals.

Usos

• Existeixen diversos trastorns que han demostrat una resposta positiva a la musicoteràpia.
• Depressió, ansietat i estrès
• Insomni
• Mala circulació
• Falta de concentració
• Hiperactivitat
• Conductes drogoaddictes i alcoholisme
• Trastorns alimentaris com l'anorèxia o la bulímia
• Problemes en la parla o de comunicació com l'autisme o la dislèxia

D'altra banda, cada tipus de música provoca sensacions diferents. Els sons greus motiven la son i els aguts augmenten l'energia. El jazz o la bossa nova incentiven la producció de serotonina, que afavoreix el bon humor, mentre que la música instrumental disminueix la fatiga.

Entre les músiques més utilitzades hi ha Les quatre estacions de Vivaldi per calmar la hipertensió i l'ansietat; Preludi per la migdiada d'un Fauno, de Debussy, per l'insomni; Concert per violí, de Beethoven, per la depressió; l'Himne al Sol, de Rimsky-Korsakov, pel mal de cap; o La suite Karalia, de Sibelius, per estimular l'activitat, entre altres.